ja diràs que et sembla!!
CAP.1
INTRODUCCIÓ
Quan tot està a punt de desaparèixer
degut a l'autodestrucció de l'espècie humana Déu tot poderós va prendre forma
de cubata de rom & cola i va deixar-se caure terres catalanes.
Així començà la
fabulosa aventura que portarà al nostre protagonista a emprendre una croada
contra les forces del mal.
CAP.2 SONEN
LES ALARMES
UAAUAAUAAUAA
El soroll frenètic de
les sirenes truncà la migdiada d'en Narcís Set, un xicot de 36 anys que establert
a un immens àtic de la zona alta de Barcelona Vivia al límit amb la morterada
de milions que va heretar de la seva avia.
S'aixecà del llit i
es col·locà uns texans tot mirant que en el cendrer encara quedava restes
d'aquella última canyeta que van fer amb els amics tot mirant el gran bany de
futbol que inculcà el Barça a un Madrid que havia de menjar-se el món .Agafà la
canyeta li prengué una mica de foc i va anar tot seguit a mirar a que
corresponia tal magne terrabastall.
-ostres tu!!!- va exclamar
en veure el que succeïa. El seu veí del 4rt pis s'havia tret la vida saltant
des de la finestra de la seva habitació. Era un jove estudiant de traducció i
interpretació de pare català i mare londinenca anomenat John Vila... ...........S'havia
tret la vida pel pànic d'afrontar el seu més gran repte en la vida?No tenia
prou maduresa per ser el protagonista d'aquest llibre?o potser va saltar al
buit per assegurar-se si menys no ser-ho en el primer capítol?qui sap...
En Narcís ja que
s'havia aixecat va decidir anar a fer unes copetes al bar.
-Joaquín! ponme un
cacharro!- va dir en Narcís només entrar al bar
-volando!- respongué
el Joaquín des de darrera la barra.
Quan ja portava 5
brugalets amb cola i més de 100 euros invertits a la màquina de los doblones li
caigué la copa sobre el diari As , diari de referència en aquell bar, i quan
apartà el diari de la barra es fixà que moltes lletres van quedar eixutes i si
les enllaçava podia llegir-hi "Ets l' escollit! dirigeix-te a la parròquia
del barri i entra al confessionari .Has de salvar la humanitat."
-Va parir!!- va
exclamar en Narcís.
Sortir del bar i
mentre es fumava un cigarret condimentat de maria que li va passar el porter
del seu bloc i es dirigir cap a la parròquia.
Camí de la parròquia
s'anava preguntant que sabia ell de l'església.... no li venia res al cap a
part de que era una secta enorme que en el nom d'un Deu havia mort molta gent i
abusat de menors i dones en terres conquerides .Una secta que predicava uns
valors els quals era capaç d'ometre....i no dir res del temps que feia que no
trepitjava un antro sagrat d'aquests....
Un cop davant l'església
mentre apurava el cigarret condimentat va veure que aixecaven les persianes
metàl·liques del Club Ninfes, club que freqüentava en alta freqüència ja que en
ell hi treballava la seva debilitat, la Tània.
-Buf- suspirava en
Narcís...
Que havia de fer,
anar al confessionari a veure que collons era aquell missatge estrany en el
paper xop del diari?entrar a fer una visiteta a la Tània al club Ninfes? marxar
cap a casa i desaparèixer sota el nòrdic
,obtingut per gentilesa del Banc Popular, pensant que tot era fruit de les
seves toxicomanies?
CAP.3
AL CLUB NINFES FALTA GENT
El cap i la bragueta del Narcís
van entrar en conflicte, l’un l’empenyia cap al confessionari mentrestant que
l’altre cap al club i tothom sap que quan el cap i la bragueta entren en
conflicte....
En Narcís va caminar directament
cap al Club Ninfes mentrestant anava sutilment xiulant la melodia d’ “El cielo
puede esperar”.
De fet que era més important, una
reunió amb Deu tot poderós per salvar la humanitat o satisfer els desitjos
carnals?
-Buenas Dimitri- Digué en Narcís
al porter del Ninfes.
-Buenas – respongué en Dimitri.
Un cop dins es dirigí cap a la
barra i es demanà un Ronet amb cola mentrestant esperava que la presencia de
per allà la seva debilitat, la Tania.
-Bona tarda Tania!.- digué en
Narcís
-Buenas tardes!! Que haces tan
temprano por aqui?- respongué ella amb aquell accent de l’est mentres agafaga
al Narcís per l’espatlla.
-Subimos?
-Oi tant que sí!!!- respongué en
Narcís a la pregunta dolça feta per la Tania .
Un cop a l’habitació en Narcis va
començar a explicar-li la història Surrealista d’aquell dia a la Tania...
-John vila se ha suicidado?-
-estará contento el Jefe!!!mira
que era buen cliente!!!-
De sobte un llamp va impactar
contra la finestra esmicolant-la a mil bocinets de petits cristalls. En Narcís
va afanyar-se a posar-se ràpidament els pantalons tot observant que el cel
començava a enfosquir, els trons resonaven el cel com si els trabucaires de
Manresa estiguessin exibint tot el seu potencial, l’edifici va començar a
trontollar, aquest fet va recordar-li una experiència viscuda a Japó quan de
petitet va acompanyar al seu pare a una fira de mostres de robots de neteja.
De sobte la habitació es va
il.luminar, va entrar un llamp , tot es va tornar blanc i ...
CAP.4
VA PARIR EL PUTO DIABLE
En Narcís va aixecar el cap, tota
l’habitació estava en flames, la Tània estava presa en foc després d’esser
traspasada pel llamp i tot i els intents d’en Narcís per reanimar-la no va tenir més opcions que sortir cagant
llets, shitting milks que diuen els americans.
Un cop al pasadís va poder
comprovar el caos generat per la furia dels llamps, tot estava ple d’homes i
dones sense roba corrent i cridant assetjats pel frenètic pànic que els
posseïa.
Un cop fora el Club Ninfes , en
situació normal 15 minuts abans que arrivin els bombers, en Narcís estava
bloquejat, parat, la situació el superava i va decidir sentar-se a la vorera i
encendres un cigarret tot esperant que el seu cap i el seu cos prenguessin
reacció a tal magnitud d’aconteixaments.
Pel cap només li pasaven les
imatges d’aquell dia fatídic, despertar veient el cos del seu veï, en John vila
sobre l’esfalt , la màquina dels doblones fotent-li les peles, el Tot Poderòs
marcant-li el camí de l’esglesia, el seu amor la Tània carbonitzada i el seu
Club de referència pres per les flames... ah! I la maria del seu porter que era
una merda!!
-Fet!!!- va exclamar el Narcís.
-aniré cap al confessionari a
veure que collons pasa!!-
Va aixecar-se i va atendre
amablement els micròfons de España en directo i las Noticias de Antena 3
(sempre busquen protagonistes que ajuden a fer més escabrosses les noticies de
succesos) i va dirigir-se cap a l’esglesia.
Al entrar al recinte Sagrat va
adonar-se que la cigarreta estava encara entre els seus dits i va procedir a
apagar-la al cendrer de
l’entrada, altrament anomenat Pila d’Aigua Beneïda.(millor fer-ho allà que a la
Pila Butismal).
En Narcís va fer una ullada
ràpida en busca del confesionari i un cop localitzat es dirigir en pas ferm cap
al seu interior.
Un cop dins va començar a moure
les cortinetes i mirar per les parets en busca d’algun missatge.
-Hola?. Hi ha algú? –cridava en
Narcís cada cop en veu més alta.
De sobte una llum entrà a l’altre
costat de la finestra reixada i ...
-Ja era hora Narcís!-
-Has tardat molt.-
CAP.4
RING RING….
Ring!!!Ring!!!!
En Narcís obrir els ulls i es
quedà fixament mirant el puto telèfon que sonava...
Desorientat, mig perdut, s’aixecà
del llit i va anar cap a la finestra a veure si allò que li rondava pel tarro
havia estat un puto somni.
Al carrer no hi havia rastre de
sang ni bocinets de cervell esparcits i o expandits.Estaria viu en John
Vila?...
De sobte el telèfon tornà a
sonar.... Ring!!!Ring!!!!
-manim – va dir en Narcís!
-no fotís!!-
-10 dies?-
-Va parir!!!!!!-
Qui el trucava era en Joaquin,
si, l’amo del bar. Li estava transmeten la seva preocupació pel fet de fer 10
dies que no el veia i que només volia saber si estava bé, ja que l’últim dia
que varen compartir moments va ser el mateix dia que va volar pels aires el
Club on alliberava els seus soldadets indòmits.
En Narcís va asseures a una
butaca i va procedir a liar-se una canyeta de producte jamaicà mentres seguia
pensant que collons fer.
Mentres reflexionava sobre la
situació , entre calada i calada , va observar que al terra de la
sala d ’estar hi havia un paperot ple de
guixades i una mica esberlat. Va col.locar la canyeta al centrer i va fer un
glop d’aquella estrella que s’havia obert per acabar amb la sensació de boca
seca i s’aixecà a agafar el paper.
-La puta d’oros!!!- exclamà en
veure que en aquell paper hi havia escrit el que semblava seria el viatge més
llarg i perillòs que li tocaria empendre.
El problema era per on
començar....
